QUAN LA IMPROVISACIÓ MARCA EL FULL DE RUTA / Per Oriol Pujol Ferrusola

El novembre de 2006 es reeditava el tripartit amb José Montilla al capdavant, presentat com un home de poques paraules però excel·lent gestor. Un home que seria capaç de posar punt i final al Dragon Khan de Maragall. El tarannà de Montilla havia d’eradicar tensions internes, desbloquejar el quart cinturó i la interconnexió elèctrica, fer complir l’Estatut i assolir un nou sistema de finançament. Havia d’aconseguir que tres programes electorals diferents servissin una mateixa causa i no fossin contraposats als interessos del Govern central.


La crisi de la sequera ha posat de manifest que totes aquelles asseveracions no eren més que proclames al vent per a intentar consolidar un candidat amb mancances. L’aigua ha fet miques aquella aureola amb la que s’havia dotat Montilla i que predicava el catalanisme social de pluja fina.

Fa un any que es va aprovar el Decret de Sequera que hagués hagut d’encendre els llums vermells al Govern Català en matèria hidràulica. Però això no ha estat així, avui la improvisació és el Full de Ruta de l’Executiu Català: aigua en vaixells, transvasament del Segre, aigua en trens, transvasament de l’Ebre portant l’aigua que s’estalviarà amb la millora de regadius, transvasament de l’Ebre comprant el dret d’aigua als regants de tota la conca… A hores d’ara encara no sabem d’on sortirà l’aigua ni com es pagarà l’obra si dels pressupostos generals de l’Estat o de la disposició addicional tercera que preveu l’Estatut.

De petits intentem solucionar els problemes anant a dormir i esperant que al dia següents algun follet hi faci més que nosaltres o que el problema se solucioni sol. El tripartit en un any ha emprat el mateix sistema fins que ha comprovat que plou a gust de la meteorologia i no quan algú ho necessita. I, segons ells, la resposta a tot això és que han hagut de gestionar la manca de previsió dels Governs de CiU. No volen tenir en compte que el seu atac ferotge i la seva oposició frontal a la proposta d’interconnexió de xarxes que CiU va posar a exposició pública el 2002 i la retirada del projecte en època del Conseller Milà, haguessin estat la solució i avui Barcelona i la seva Regió no estaria amenaçada. Qui és doncs el qui improvisa?

Improvisació i manca de previsió posen de manifest que el Tripartit encara no s’ha fet gran i sembla que no té intenció de fer-ho. De ser així enterrarien la seva destral de guerra contra Convergència i Unió i acceptarien les nostres propostes d’afrontar d’una vegada per totes el debat de la sequera no de manera puntual sinó de manera estructural.

Be Sociable, Share!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *