Biografia política

La meva entrada al món de la política es produeix el 1999 quan vaig formar part per primera vegada de la llista electoral de Convergència i Unió, una llista que encapçalava Lluís M. Corominas.


Abans d’això, no m’havia vinculat mai a cap partit polític, malgrat que ja feia molts anys que tenia “consciència política”. Aquesta consciència la vaig adquirir a través de la política municipal, de tot allò que tenia a veure amb Castellar. De fet, crec que moltes persones adquireixen discurs polític d’aquesta manera i això és el que ens porta a molts de nosaltres a vincular-nos a les entitats. En realitat, la participació en la vida social activa del lloc on vius és una manera de fer política, perquè aquesta vinculació és una forma de participació no només en la vitalitat del poble, sinó fins i tot en els mecanismes de decisió.

Per això, quan en Lluís M. Corominas em va fer la proposta de formar part de la llista per a les eleccions municipals del 1999, vaig pensar que aquesta era una nova forma de participar de la vida del meu poble, una manera més compromesa i d’acció més directa, i no vaig dubtar a acceptar.

Hi va haver, però, un altre detall que va fer que, a més, acceptés aquest repte amb molta seguretat. El Lluís i jo ens coneixem des de fa vint anys, i jo havia seguit la seva trajectòria política des que va accedir a l’Alcaldia. És una persona en la que confio i que aleshores ja havia demostrat amb escreix que era un bon Alcalde, treballador, honest i valent, que havia començat la transformació de Castellar en un municipi de qualitat. Però el dia que em va fer aquesta proposta, em va dir que la política municipal era una passió, perquè el servei públic és una responsabilitat que et reporta moltes satisfaccions, sobretot la de veure que pots fer coses perquè la gent visqui millor.

Mai havia pensat en la política com a servei públic d’una manera tan clara i rotunda, i no vaig tenir cap dubte que aquell era un camí que podia començar a caminar.

Vaig voler formar part de la llista de CiU com a independent, però al cap d’un any vaig afiliar-me a Convergència Democràtica de Catalunya per convicció política. A CDC hi he trobat no només un projecte de país que és el que crec més encertat, sinó també una manera de ser, un partit que parla de projectes però també de valors, un partit que no exclou, sinó que inclou, que ha estat i és la base en què s’ha articulat i es manté el nacionalisme al nostre país, un partit que té la seva força al territori, als pobles i les ciutats i el valor diferencial del qual són les persones. CDC ha significat el progrés del país, i em sento molt satisfeta de formar-ne part.

I CDC tenia també un projecte per Castellar, i aquest projecte es duia a terme amb una manera de fer i de ser també molt determinades. I jo en vaig voler formar part perquè volia formar part del progrés del meu país i del meu poble.

En el govern de la que va ser la meva primera legislatura vaig tenir la responsabilitat de ser Regidora de Cultura, Comunicació i Joventut.

Els primers quatre anys van ser una experiència inoblidable, molt intensa. Ningú sap realment què significa ser Regidor d’un Ajuntament fins que no s’hi troba. El cúmul d’experiències, de coneixences, d’aprenentatges, és tan gran que costaria molt poder-los resumir. De la mateixa manera que és difícil explicar totes les satisfaccions que reporta treballar pel teu poble i la teva gent.

D’aquella primera legislatura recordo amb especial emoció la inauguració de la nova Biblioteca Antoni Tort, el lliurament dels primers pisos de protecció oficial, la reconversió de la fàbrica Tolrà en la plaça de la Fàbrica Nova, l’Espai Firal, la Sala Blava, les reformes que es van fer a la sala de teatre de l’Ateneu, la inauguració de l’escola Mestre Pla, i tantes altres coses…

El 2003 vaig tornar a formar part de la llista de CiU i vaig començar la legislatura com a Regidora de Cultura, Comunicació i Ensenyament, tenint també la responsabilitat de coordinar tota l’Àrea Social.

El 6 de juliol de 2004 vaig ser investida Alcaldessa de Castellar, un honor difícilment imaginable uns anys abans, i que m’ha fet sentir-me molt honorada i també molt conscient de la responsabilitat que significa.

Fins al 2007 vaig ser també Vicepresidenta del Fons català de cooperació, Consellera nacional de CDC i membre de Convergència per la Igualtat.

Després de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 vaig ser escollida per la gent de CDC del Vallès Occidental com a la seva representant a la Diputació de Barcelona, i, així, el juliol de 2007 vaig prometre el meu càrrec de Diputada Provincial alhora que començava una nova etapa com a cap de l’oposició de l’Ajuntament de Castellar. En aquesta nova etapa he estat nomenada també membre de la Comisión para la Cooperación al Desarrollo de la Federación Española de Municipios y Provincias.

La vida és política. Les persones ordenem la nostra vida conjuntament amb les altres persones que formen part de la nostra comunitat, de la nostra societat. Aquest ordre en virtut de l’interès general i del bé comú és la política. I és a través de la política que configurem pobles i ciutats, que aconseguim un major benestar per a les persones, que caminem més segurs a la recerca d’un futur millor per a tothom. La política no és l’estratègia per enriquir-se o per aconseguir favors particulars, com ens volen fer creure alguns i com s’imagina molta gent. La política és l’art de la construcció de la identitat d’un poble, d’una ciutat o d’un país. Per això, algú que tingui vocació de servei públic, s’hi veu empès i atret, i per això hauríem de poder explicar a tothom com n’és d’important en les nostres vides, la política.

Montse Gatell

Be Sociable, Share!

2 comentaris a “Biografia política”


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *