Montse Gatell

La nevada és la gran notícia d’avui, és clar, perquè va ser el gran caos d’ahir. És tan bonic veure nevar si no t’has de moure d’allà on ets, si no ets en un tren, en un cotxe a la Ronda de Barcelona, o a la AP-7, o a la C-58, o a la B-30… La pega és que hi havia molta gent que, alhora que es topava amb els obstacles del col·lapse, l’engreixava.

Val la pena llegir l’Iu Forn i la Pilar Rahola, avui. És la manera de llegir opinions que són contrastables amb la informació d’ahir i, a més, ja que avui fa sol, posar-hi un mig somriure de complicitat.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100309/53897404102.html

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/proteccio_civil_digui_m_o_no_90662.php

El web de l’Ajuntament de Castellar informa que demà dimarts 9 de març no hi ha classe a les escoles de primària i secundària del municipi:

http://www.castellarvalles.cat/Altres/avis_detall/_MuMkOhxfQaXt9ad5fFOvrKaXzV5-ReqdM1QUa3YC1j8

Tenint en compte que el temporal de neu ha estat avui dilluns, que la majoria d’escoles han fet classe avui amb normalitat, que demà es preveu un dia amb fred però tranquil i sense neu, no sé si aquesta mesura és necessària i està prou justificada. Sembla ser que ha estat una iniciativa de la regidoria d’Educació i potser haurem de preguntar per què s’ha pres aquesta mesura, perquè és possible que hi hagi algun problema que els ciutadans desconeixem i del qual no s’informa enlloc.

D’aquí a 10 dies, el 18 de març, hi ha un altre dia de festa a les escoles, el dia de lliure elecció que se suma a la festa local del dia 19 i al dissabte i diumenge, 20 i 21 de març. Potser això ja és la setmana blanca… I mai millor dit.

Un altre ple amb molt poc interès de política municipal. A veure, una modificació de crèdit per remetre al pressupost municipal els diners dels fons estatals (el FEIL o FEOS, com vulgueu). CiU fa una intervenció dient bàsicament que aquests diners són benvinguts però no solucionen el problema econòmic estructural ni d’aquest ajuntament ni de cap altre. En tot cas, amb aquests diners es poden fer “cosetes” (que només ha decidit l’equip de govern del PSC malgrat el teatret de convocar-nos perquè féssim propostes).

Es modifica també l’Àrea bàsica de salut, que fins ara abastava Castellar, Sentmenat i Sant Llorenç. Ara, amb el nou CAP de Sentmenat, la zona s’ha dividit en dues: Castellar-Sant Llorenç i Sentmenat-Polinyà. Li diem a la regidora que ens expliqui si això té alguna cosa a veure amb les actuacions que s’havien de fer al nostre CAP. És a dir: CiU va fer les gestions oportunes per tenir un segon CAP al casc antic. El PSC abandona aquesta idea exhortat per la Generalitat (com que són amics, aquests d’aquí no els saben dir que no a res…) i decideixen ampliar el CAP actual. No és una mala idea. Passen dos anys. A la fi sembla que hi ha la intenció d’ampliar el CAP (fa uns mesos, gairebé un any) a través d’un conveni que digui que ho pagarà la Generalitat però que de moment l’Ajuntament ha d’avançar uns diners. L’equip de govern socialista diu que sí, que cap problema, i, ABANS DE SIGNAR EL CONVENI, paga 27.000 euros per un projecte d’ampliació (la redacció d’un projecte força senzill que, a més, podia haver estat redactat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, però que els de la Generalitat li van dir a l’Ajuntament – a sobre amb exigències!- que millor ho feien els senyors Tal i Qual (noms i cognoms, a dit). L’Ajuntament ja no té els 27.000 euros, no sabem si ja ha signat el conveni, però el CAP no està ampliat. Amb aquest panorama, li diem a la regidora que com està la cosa… diu que bé, que aquest canvi d’àrea bàsica de salut no implica res. Esperem que sigui veritat, no fos que ara els de la Generalitat diguin que com que ens han tret els habitants de Sentmenat, ja no ens cal l’ampliació… De moment, cap notícia.

Llegeix la resta de l’entrada »

Segur que un dia no caldrà fer manifestos ni aquesta cosa tan estranya i estúpida del “dia internacional de…” Fa hores que escolto la ràdio i la nevada d’avui ha pogut amb tot. No hi ha ni una notícia del dia internacional de la dona. O les dones. Aquest és el manifest de l’Associació catalana de municipis i províncies. És un gest.

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

 MANIFEST

Any rere any, les diferents associacions, entitats i institucions, ens retrobem en un afany comú a l’entorn del 8 de març, un afany comú que es construeix a partir d’una base que és la pròpia existència del Dia Internacional de la Dona. Un dia en el que intentem posar en relleu les dificultats que encara existeixen per arribar a la plena igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones; que fem denúncia de les desigualtats; que manifestem el nostre rebuig a la violència i els abusos contra les dones; que intentem tenir un record per totes les dones, lluitadores quotidianes de la invisibilitat i el menysteniment.

Enguany volem fer èmfasi en dos temes que ens preocupen i ens dificulten la vida com a dones i com a ciutadanes de ple dret: d’una banda, la manca de coordinació entre les diferents institucions en la lluita contra la violència masclista i els abusos contra les dones i, de l’altra, la impossibilitat de la gestió del temps propi i la coordinació entre el temps laboral, el personal i el familiar.

Llegeix la resta de l’entrada »

Els darrers dies, tots els grups municipals de l’oposició hem tingut notícia que els passos previstos per a la construcció del 3r IES s’han aturat en algun moment del procés, al menys momentàniament. El grup municipal de CiU, recollint el clam de la comunitat educativa de Castellar, va instar el govern socialista a posar fil a l’agulla per a començar els tràmits (que tots sabem que són llargs) del 3r institut, sobretot perquè el PSC s’havia vantat de dissenyar un “mapa educatiu” que ens soluciona tots els problemes d’educació pels propers 10 anys. Però és clar, tenir el “mapa” no soluciona res si el “mapa” no s’executa. De manera irregular, i una mica tard, començà doncs tot el procediment i s’aprovà al Ple municipal el primer tràmit per poder cedir el solar a la Generalitat i que la Generalitat hi construís l’IES.

Passen mesos sense que en sapiguem res més. El grup de CiU alerta altre cop la regidora d’Educació respecte el calendari previst que ja no s’estava complint abans de l’acabament de l’any 2009. Cap resposta, com ja és habitual.

Però fa uns dies ens informen, de fora de l’Ajuntament, que el procediment s’havia aturat. Sembla que hi ha un informe desfavorable de la Generalitat. Sembla que l’Ajuntament ha de moure fitxa i rectificar alguns conceptes urbanístics. Sembla que, de moment, es retarda tot. Tot això ens ho sembla. Però el que sabem segur, del cert, empíricament, és que els grups de l’oposició no hem estat informats, ni tan sols quan alguns van demanar explicacions al ple del dia 23 de febrer. També sabem que el Consell Escolar Municipal no ha estat informat, i per això el grup de CiU en demana la convocatòria immediata i urgent.

Seran conscients, algun dia, que informar també és la seva responsabilitat? Però amagar el cap sota l’ala et fa creure que el problema no existeix…

Ahir dimecres van passar pel Parlament de Catalunya un munt persones (apoderats, toreros, filòsofs, etòlegs, etc.) per comparèixer davant la cambra i defensar o rebutjar les corridas de toros. S’hi van poder sentir argumentacions de tota mena: amb base científica, sociològica, antropològica, cultural… Els defensors de la fiesta en reclamen el sentit de la tradició, i els animalistes, els detractors, l’assenyalen com una salvatjada.

Que cadascú pensi el que vulgui, però que tohom vigili què diu. El filòsof Jesús Mosterín ha pixat fora de test dient que no es pot basar la defensa de la fiesta en la tradició, perquè el maltractament a les dones, per exemple, és encara molt més tradicional.

Avui els diaris porten aquesta notícia que, encara que aparegui en els titulars, se centra més en la resposta del diputat del PP, Sr. Luna. Però els diaris no en van plens ni ningú acusa en majúscules el filòsof d’haver-la vessat. Intuïm que el filòsof no defensa la “tradició” de maltractar les dones, però per què n’havia de fer esment com a “tradició”? Aquesta és tota la base argumental que té un filòsof? Per què t0thom s’atreveix a parlar del maltractament a les dones, l’ablació del clítoris o els drets de les dones i no se sent mai la veu de les dones?

Silenci, silenci, silenci!

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/el_filosof_jesus_mosterin_compara_els_toros_amb_l_ablacio_de_clitoris_o_la_violencia_de_genere_90054.php

Ara sí que acaben amb la crisi – Iu Forn (Avui, 3/3/10)

És ben bé que una cosa porta l’altra… Comences enduent-te un “excedent” de 35 milions d’euros (així va qualificar ahir l’espoli del Palau l’advocat de Millet i Montull al programa d’en Jordi Basté a RAC 1) i acabes aparcant a la zona reservada per a minusvàlids sense ser-ho, tal com mostràvem ahir la portada del nostre diari gràcies a una foto d’en Francesc Melcion.

Passa igual amb els plans econòmics d’en ZP (Zapatero Populista) per acabar amb la crisi: comences llençant els milions en fantàstics projectes que només serveixen per eixamplar voreres i plantar arbrets i acabes dient que has parit un sistema perquè les administracions paguin a 30 dies i no a 120, 240 o 3.081, com fins ara.

Llegeix la resta de l’entrada »

Quin començament més suggerent… El primer paràgraf de Lolita, de Vladimir Nabokov:

“Lolita, light of my life, fire of my loins. My sin, my soul. Lo-lee-ta: the tip of the tongue taking a trip of three steps down the palate to tap, at three, on the teeth. Lo. Lee. Ta.”

Això, després d’una magnífica conferència sobre la traducció del professor Joan Sellent.

He trobat, de moment, aquesta preciosa traducció en castellà… No en sé l’autor:

 ”Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Mi pecado, mi alma. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un trayecto en tres etapas a través del paladar e impacta, en la tercera, en los dientes. Lo. Li. Ta.”

Puig anuncia que Artur Mas anirà a la cimera de l’acord estratègic tornant a posar damunt la taula les propostes econòmiques de CiU

El dirigent de CDC creu que les reaccions canviants a les consultes populars, demostren que es té por a que Catalunya decideixi Sens dubte la superació de la crisi econòmica i les mesures que des del Govern de Madrid i el Govern de la Generalitat es puguin prendre són els temes que més interessen a la cúpula de Convergència. És per aquest motiu que el Comitè Executiu Nacional ha dedicat gran part de la seva reunió a analitzar la situació política en aquest àmbit i a planificar les noves accions de la federació nacionalista.

Llegeix la resta de l’entrada »

També feia un clar i esplèndid dia d’hivern, aleshores, però sense el vent d’avui. També feia unes hores que havia vist “Carmen” de Bizet, aleshores en un espectacle molt més lluït, molt més pertorbador, però també amb una Carmen que em va deixar clavada a la cadira. També hi va haver flors, aquell dia, i tanta, tantíssima gent i tantes emocions i tantes hores d’un cansament gustós i punxant.

No em penedeixo de res, tot i els anys passats, tot i les persones que des d’aleshores han desaparegut de la meva vida, o del món. No em penedeixo ni tan sols dels convencionalismes dels que no vam poder escapar.

La diferència bàsica entre aquests dos dies no són les pèrdues, són els guanys, les persones que han aparegut, les que han vingut a rescatar-nos de la previsible monotonia d’un amor tranquil i llarg.

Quina sort poder compartir tantes coses, bones i dolentes, reals o imaginàries, però nostres, viscudes. Quina sort ser tan afortunats.