Montse Gatell

Sembla un tòpic parlar d’inici de curs en tornar de les vacances, però hi ha evidències de les que no podem escapar, i que el curs escolar marqui bona part del nostre calendari i fins i tot marqui l’inici del curs polític, és una d’aquestes evidències.

En aquests moments, l’inici del curs escolar ens porta diverses novetats, com el fet que el curs comença el 7 de setembre, que moltes escoles no faran ni excursions ni colònies, que al març hi haurà una setmana de festa i que al juny no hi haurà horari intensiu. Cadascuna d’aquestes novetats ha comportat debats i discussions importants i més que en portaran a partir d’aquesta propera setmana (un aclariment: el fet que moltes escoles hagin decidit no fer colònies enguany té a veure amb l’eliminació de la jornada intensiva: com que hauran de treballar matí i tarda fins a finals de curs, han decidit que els nens es quedin sense aquesta activitat).

L’inici del curs polític també ens ha portat novetats (tot i que a aquestes ja hi estem més acostumats), aquesta setmana, contra pronòstic i fent evident la manca de responsabilitat envers el país, el president Montilla no ha convocat les eleccions i, per tant, es descarta el mes d’octubre com a data per als comicis. Hi haurà, doncs, un mes més d’inestabilitat, de dubtes i de rumb perdut. Les males llengües diuen que així espera aconseguir un desgast més profund de les expectatives de CiU de cara a les eleccions; altres llengües insinuen que ningú es vol perdre la paga doble de Nadal; segons qui fa una anàlisi més interna i hi veu tot d’avantatges per al PSC. En tot cas, el que és segur és que aquest ajornament serà més beneficiós pels socialistes que pel país.

Comença el curs a la tornada de les vacances i tornem il·lusionats pel canvi, disposats a treballar per un projecte de país sòlid que ens acosti a la plena sobirania.

S’acaba el curs 2009-2010 (què ho deu fer que mai no puguem superar la cronologia de l’escola…?) Si n’hagués de fer un balanç, i sabent que no puc ser original, diria que ha estat un curs certament tranquil a nivell de política local. Ens tenen acostumats a aquesta mena d’estat soporífer que ens fa estar a la ratlla de la consciència i ens costa distingir què fan o què no fan. A penes aconseguim mantenir els ulls oberts.

Tot i així, mentre nosaltres dormim el son dels justos, els altres, els qui governen, van realitzant accions amb més o menys fortuna, sense fer gaire soroll per no despertar-nos, no fos cas que els aigualíssim la festa roja (permeteu-me la llicència, però és que just aquest cap de setmana passat, els socialistes van fer el “dissabte roig” i és una cosa que em fa dentera, se m’eriça la pell, no puc fer-hi més… “dissabte roig”… fff…)

Llegeix la resta de l’entrada »

Iniciar la revisió del Pla General és, sens dubte, un projecte molt important. Bàsicament perquè comportarà la regulació i ordenació urbanística del nostre territori pels propers 15 o 20 anys i serà el document que definirà com serà Castellar en el futur.

Llegíem  fa pocs números una entrevista publicada a l’Actual del senyor alcalde Giménez que afirmava que quan havia començat la legislatura descartava que es fes aquesta revisió, però ara, quan queda menys d’un any per acabar la legislatura i per tant no es podrà aprovar fins a la propera legislatura,  creu que és el moment de fer la revisió. No sabem què ha canviat, però està clar que el document que es va aprovar el 1999 ha arribat al seu sostre.

Llegeix la resta de l’entrada »

La proposta de modificació de l’ordenança que regula l’ocupació del domini públic, és a dir, l’ús bàsicament dels equipaments municipals, ens sembla, en general, encertada. Sobretot, pel que fa a la seva necessitat: creiem que és necessari regular l’ús del equipaments perquè d’aquesta manera s’ordena i es vetlla pel seu caràcter públic i per la seva cura. A ningú se li escapa que els equipaments públics, igual que la via pública, necessiten un manteniment, unes accions de neteja i de modernització i, per tant, unes inversions, que no es poden sustentar exclusivament amb fons municipals. És cert, també, que sempre hi ha hagut entitats o més aviat persones (les menys, afortunadament) que han fet ús dels equipaments sense tenir-hi cura, sense adonar-se del que li costa a l’ajuntament, i per tant a tots els ciutadans, mantenir-lo i fer-ne ús.

Per tant, és òptim establir unes normes d’ús i també uns preus. Tal com ja s’ha explicat, l’ordenança contempla la diferència de tracte que reben les entitats sense ànim de lucre de les empreses privades que obtenen un benefici amb la seva activitat. I es regulen els preus de les sales del Mirador, dels despatxos, aules, terrassa, magatzems, taquilles i fins i tot dels ordinadors.

Llegeix la resta de l’entrada »

No es preveia, com així va ser, que el ple de juliol fos massa debatut. Potser perquè ja era juliol i un té ganes que es vagin acabant les obligacions de la feina i així arribar decididament a les vacances. Potser perquè feia molta calor. Potser també perquè no hi havia gairebé cap tema controvertit, a no ser les mocions que presentava ERC.

Una de les coses interessants va ser el punt 6, que es titulava: “improcedència de l’expropiació sol·licitada pel Sr. Curtiella”. Fa gràcia que després que l’equip de govern ens negui per activa i per passiva la possibilitat de consultar les actes de les juntes de govern local per internet emparant-se amb la llei de protecció de dades, etc., ara posin el nom d’un senyor, tranquil·lament, a l’ordre del dia d’un ple, a més per un tema d’una expropiació i a més sense que el senyor en qüestió (i hi vam parlar, així que ho sabem del cert), no sapigués que el PSC portava el seu “cas” al ple municipal.

  Llegeix la resta de l’entrada »

En el ple d’aquesta setmana s’han aprovat els nous preus públics per a l’ocupació del que s’anomena “domini públic”, és a dir, l’ocupació d’espais públics. Bàsicament, es modifica l’ordenança ja existent i que regula els preus d’espais com l’Ateneu o la Sala Blava, per exemple, i s’hi afegeixen els nous espais creats al Mirador: despatxos, sales de reunions, armaris…

Era absolutament necessari regular-ho, en això estem d’acord, perquè encara que sigui molt poc popular posar preu a les coses, la maduresa democràtica ens ha de fer veure que “públic” no vol dir necessàriament “gratuït” i perquè cap ajuntament pot aguantar tranquil•lament la despesa de construcció, manteniment, neteja i modernització dels espais que utilitza tothom. Hem de tenir en compte que l’ús d’espais és un altre tipus de subvenció indirecta que es dóna a les entitats, per exemple. Està bé, per tant, posar-hi un preu i disposar les bonificacions i les excepcions, com ara tot allò que té a veure amb les entitats sense ànim de lucre del municipi que, suposem que tothom hi estarà d’acord, no han de pagar el mateix que les empreses que obtenen beneficis de la seva activitat.

Hi ha un altre tipus d’entitats, però, que mereixen una atenció especial, com ara les escoles concertades o privades que fan igualment un servei educatiu o cultural al municipi. La proposta de CiU ha estat que gaudeixin d’un estatus intermedi i beneficiós entre l’estatus de les entitats i el de les empreses. Ho creiem just si aquestes escoles ens ofereixen festivals, concerts, cursos, actes de festa major, etc., i sempre i quan no cobrin una entrada per aquests actes.

El cas especial és el de l’Auditori, el preu del qual ha augmentat molt significativament ja que ara, enlloc de dependre la seva gestió de Cultura, depèn del Mirador, que recordem que gestiona una empresa privada. Aquest és el preu d’incloure un intermediari entre la ciutadania i els equipaments al marge de les regidories: no estem segurs que la flexibilitat i el coneixement i tractes que habitualment tenen les entitats amb l’ajuntament segueixin el mateix curs amb l’empresa del Mirador. Donarem temps i esperarem per fer-ne una valoració. De moment, buidem la regidoria de Cultura de contingut i no entenem com no serà la responsable de l’Auditori i la seva programació i usos. Ni qui pagarà, a partir d’ara, el que val.

Aquest ple és el del mig. Enmig del ple extraordinari de fa uns dies i del proper, que serà el 15 de juliol. Tres plens en un mes, com qui diu… Hi ha 16 punts de l’ordre del dia i més d’un d’important:

La modificació de la plantilla: l’extingeix una plaça. És a dir, s’elimina una plaça d’administratiu de plusvàlues. I com és que s’extingeix? Doncs perquè el senyor que ocupa fins ara aquesta plaça ha comès un delicte, presumptament , és clar, amb diners públics. El mateix dia que l’enxampen, agafa la baixa. Hi ha denúncies contra ell, però l’equip de govern, enlloc d’esperar què diu un jutge (que probablement diria: “fora de l’ajuntament sense un duro”), el fa fora, amb la consegüent indemnització, a sobre!  Sembla el joc dels despropòsits, la veritat. CiU hi vota en contra, és clar, bàsicament per l’actuació il·lògica de l’equip de govern i perquè aquest senyor té obert un expedient disciplinari que s’hauria de resoldre. Qui ha de pagar, és ell, si es demostra que ha delinquit, no l’Ajuntament! 20.000 euros no són poca cosa…

Creació del servei El Mirador Centre del Coneixement: amb aquest títol, sembla que haguem ubicat una sucursal de la NASA en plena plaça Major, però no, és el que abans els socialistes en deien “edifici pantalla” i que ara és un edifici que, segons el meu parer, ha quedat molt xulo tot i que no sé molt bé què hi haurà a dins. De fet, estem contents que s’inauguri, perquè és un projecte que ens il·lusionava i ens continua il·lusionant. Uns dies més tard, el president Montilla havia d’inaugurar-lo i es notava que els socialistes n’estaven cofois, tant de l’edifici com del president i la seva imminent visita a Castellar, a la fi! Però va arribar el divendres en qüestió i, després de llegir la portada de l’Actual: “Montilla inaugura avui el Mirador”, va i Montilla no es presenta. Casum…! El regidor González va dir en la seva intervenció al ple: “sense subvencions aquest edifici no s’hauria acabat”, perquè hem d’estar molt agraïts al gobierno amigo de Madrid que ens ha fet un préstec de molts diners. Nosaltres vam acabar dient-li que d’acord, però que sense projecte fet i aprovat, no hi hauria Mirador i ell no podria estar tan content. I és que el PSC no va votar a favor d’aquest edifici que ara és, segons diu la pròpia consellera socialista, la joia del Vallès. Aix…

L’Altraveu fa un parell de vots “preventius”, que en diuen ells. Aix…

Mentrestant, alguns periodistes que eren a la sala (no va venir al ple cap altre ciutadà), s’enriolaven amb jocs que no coneixem però que semblaven molt… divertits?

Ha calgut més d’una dècada d’esforços i de gestió per a transformar el centre de Castellar, innovació i un gran impuls per aconseguir que aquest centre sigui un punt neuràlgic i promotor de la xarxa social i econòmica del nostre municipi. Cap als anys 90, el comerç de Castellar intuïa ja la necessitat d’un canvi de tendència al que històricament havia portat  que els comerços estiguessin dispersos pel municipi. Necessitava que la plaça major fos un eix important i aglutinador del centre aprofitant l’avinentesa  que equipaments culturals i socials hi estaven situats al bell mig.

Es va començar amb el nou Mercat municipal, la transformació del qual responia al que es deia en un estudi per detectar les necessitats del nou segle i que concloïa que calia transformar el centre amb un equipament comercial més modern i més adequat als nous temps. Així també ho van dir els debats Castellar 2000 que es van marcar com a objectiu genèric la necessitat de canviar la manera de relacionar-se i donar un impuls econòmic, social i tecnològic. El Planejament urbanístic del 1999, els debats Castellar 2000, el Pla estratègic: tots van ser espais de debats i de reflexió per orientar quins camins s’havien de seguir. 

Van caldre molts  esforços i gestions per transformar no tant sols el centre sinó també l’Espai Tolrà com a nou pol social i cultural que havia de connectar amb el centre. Els usos de les naus de la plaça, de les naus del passeig Tolrà, de l’Auditori, de l’Ateneu, del Centre excursionista, del mercat, dels aparcaments, de l’espai públic, al final tot es va sotmetre a debat fins arribar a concretar en un document de consens quines havien de ser les línees bàsiques pel concurs d’idees de la Plaça Major. Després d’anys de gestió urbanística, gestió econòmica, sessions de participació i d’obres, tenim una plaça Major modernitzada i preparada per afrontar nous reptes. 

Aquests grans canvis finalitzen amb la inauguració de l’Auditori i del Mirador, i amb tota aquesta feina feta no ens queda altra cosa que donar les gràcies a tots els que ho han fet possible: als que ho han començat i als que ho han acabat, als diversos equips de govern, als paradistes del mercat, als comerços en general, a les entitats, a l’escola Immaculada, als veïns, als ciutadans, als tècnics… gràcies per creure en l’aposta i per la paciència. Ara li toca a aquest nou edifici anomenat Mirador començar a créixer i que les expectatives que s’hi han posat es facin realitat. Potser no tots els serveis que hi trobem podran oferir la rendibilitat social que és necessària, com creiem respecte als serveis administratius de l’Ajuntament, però al final qui n’acabarà determinant l’ús seran  els ciutadans que amb el  temps s’ho faran seu. Ara és seu.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/191828-mor-una-dona-a-girona-en-caure-dun-sise-pis-i-acusen-lexparella-dhaver-la-empes.html

Tres dones assassinades a la província de Girona en un mes… Xttt.

12 – Puisque tu pars

Ja que l’ombra guanya,

ja que no és de muntanya,

més enllà dels vents més alts que tots els camins de l’oblit.

Tot el què hem après,

tot allò que no hem comprès,

els somnis i desitjos que ens retornen a l’ahir.

Llegeix la resta de l’entrada »